Probablament siguis un altre desaquilibrat mental que ha imaginat algún cop que el seu cos no era el seu. Aquest sac d'ossos amb el que vas crèixer, el canviaves per un altre de millor, de més fort, més sa. Aconseguies el rostre més bell, el mateix que ni tu t'en podríes resistir.
Estimar-lo més del que hem estimat el que vam tenir. Tocar-lo, donar-nos plaer amb les mans que sempre vam desitjar tenir entre les nostres altres mans. Obrir els nous ulls, mirar-nos al mirall i veure que són uns altres ulls, els de sempre. Pot ser t'has deixat emportar per la superficialitat. Pot ser no t'has estimat el cos que tindríes que haver estimat, el mateix cos que podría ser el cos que desitges. I tot plegat perque encara no has acceptat que ser tal i com ets, és el més important per ser aquell algú altre que tant t'agradaría.
No hay comentarios:
Publicar un comentario