Al principi no saps del tot que està passant.
–¡Que me lo dés! –insisteix.
No contes les opcions, optes per la més segura sense pensar-t'ho un milisegon més. A ell no el veus, o almenys no goses mirar-lo fixament. El terra està banyat, tot i que fa hores que ha deixat de ploure. Te n'adones que no n'ets prou concient de que t'estàn atracant. T'estàn atracant, et repeteixes. Li dones el que vol i desapereix sense poder assimiar el que acaba de passar. Segueixes caminant amb un pas acelerat. No ha passat res. Tot ha estat tant ràpid que fins ara no te n'havies adonat de que tremoles. Ha passat de tot. Ara és quant t'hauries de despertar al llit. Aquest tipus de coses sempre acaben sent un somni, tot hi que de bon començament semblen del tot reals. Però ja estàs despert. Avui ha plogut gairabé tot el dia. No ha estat un somni, aquest cop ha estat real des de l'inici fins ara. T'han atracat de veritat, emportamt-se una part de tu. Res del que ha passat tindría que ser així. Per començar, qui és el flipat que porta gorra a les onze de la nit?
No hay comentarios:
Publicar un comentario