lunes, 29 de diciembre de 2014

La trampa de tumblr

Ha llegado el momento chicas. Tal y como soy yo, lo más normal es que no dé explicaciones, pero sé que llevo tiempo sin pasar por aquí y quizá lo más sensato sea hacerlo. Podría empezar por decir que las cosas cambian, y que cambiar es bueno, hace poco más de un año estaba en una zona de confort de la cual no sacaba nada bueno (aún que, sinceramente, hay cosas que echo de menos). Pero paso de aburriros con eso.

Llega un momento en que necesitas empezar a expresarte en la intimidad, reservarte todas esas cosas que sientes sólo para ella. Pues las cosas que más deseas decirle, todo eso que quieres que sepa, lo más especial sólo se lo podia decir a la oreja.

Las cursiladas que escribia aquí las estoy volviendo a escribir, pero en otro sitio, dónde me gustaria que me acompañarais.

Un abrazo.

http://latontadenat.tumblr.com/





domingo, 12 de enero de 2014

Això

I es va seure en aquell banc. Com si esperés que alguna cosa canviés. Com si volgués trobar, entre tota aquella gent, la mirada que buscava des de feia tant de temps. Però pot ser aquell moment no era el més adequat perque ella aparagués. Tampoc era el primer día, que l'havia estat esperant. I es eren tantes coses les que havía somiat, tantes nits les que no havía pogut dormir,... Tot per pensar que tot podía canviar en el mateix instant en que el sol tornés a sortit, i per art de màgia, ella se'l quedés mirant preguntant-se: "que hi fa, ell sol aquí?"