Vues aquella noia d'allà? La que em mira i desvía la mirada continuament? És la mateixa que em pensava que havia canviat el meu día a día. És qui feia la meva vida interessant encara que parlessim dos dies de cada set. Perquè sabía que jo era present en la seva vida i això hem feia sentir afortunat. Era com si de cop, la meva existència tingués un sentit i no me n'adonava que ho demostrava cada día a tothom amb un somriure.
Però ara no sé el que se n'ha fet d'ella i és quant me n'he adonat de que, qui realment hem feia sentir especial era ella. Ara els díes tornen a ser com abans. Hem llevo per tornar-me a dormir i menjo per no estar prim. De cop, cada día, és un día més.
